NOTICIA HISTORICA DE SA POBLA

El terme numicipal de sa Pobla és un dels més petitis de l’illa; situat al NW de Mallorca, ocupa una vasta planura de terrenys d’al.luvió, que amb suau continiïtat llisca cap a la badia d’Alcúdia.

Les notícies històriques de sa Pobla, amb anterioritat a la Conquesta del rei Jaume I (1229) són escasses. Els orígens de sa Pobla s’han de cercar a una alquería situada, segurament, a la rodalia de l’oratori de Crestatxàs. Els moros l’anomenaven “Huyar-Alfaz” o “Huayar-Alfhas”; el significat no és gens clar, pot ser: “Oms del camp” o “Fonts del prat”.

L’any 1300, el rei Jaume II fundava a Mallorca onze viles, una de les quals fou “sa Pobla de Huyalfàs” i manà que en el mateix lloc s’edificàs una església parroquial sota la invocació i empar de Sant Antoni de Viana.

Possiblement la vila reial que fundà Jaume II fou construida al lloc que geogràficament ocupa en l’actualitat; al començament del segle XIV, sa Pobla era formada per quatre o cinc grans horts i unes desenes de pobladors.

El Sr. Tomàs Serra, Doctor en Sagrada Teologia, Rector de sa Pobla i sots-col.lector de la Reial Cambra Apostólica del Regne de Mallorca, el 1696, va tenir la iniciativa d’enderrocar la vella església, que ha resultava insuficient a causa del creixement de la població. Les obres començaren el febrer de 1697, i després de llargs treballs i algunes dilacions s’acabà el 1763 l’actual església parroquial.

L’any 1600, el crític historiador Binimelis, a la seva “Història de Mallorca” escriu: “La vila més pobre en aigües de les que hi ha a l’illa és sa Pobla, on en toto el seu terme només hi trobam deu pous...” Molt minses habien de ser les collites d’aquestes terres, pobres i resseques.

Fins a finals del segle XVII, sa Pobla fou un llogaret que amb prou feines pasaba el miler d’habitants. La seva existencia era miserable, hom vivia del producte de la seva rudimentaria agricultura. Hi cultivaven cànem i blat, i a les marjals, melons, síndries i carabasses; els prats alimentaven alguns caps de bestiar de llana; la resta de la comarca era ocupada de vinya, figueres; turons, llacunes i pantans.

La visió de sa Pobla d’aquells anys és trista: cases am sòtils baixos, quasi sense ventilació; gent amb costums toscos, sense la més elemental instrucció ni cultura i damunt aquest panorama sòrdid, el paludisme endèmic, tara constant per als seus moradors. Comarca pobre, inhóspita.

I a les acaballes del segle XVIII és quan neix en el poblers el desig d’aprofitar les aigües baixes de l’Albufera; l’esforç és titànic. Caven la terra i l’engrosseixen a força de fems, fan una síquia al voltant de les heretats, a les quals donen forma de quadrilàter. La terra que es treu de les síquies s’amuntega sobre les parcel.les, fins que aconsegueixen un nivell de metre i mig sobre les aigües i eviten així les inundacions. En aquestes parcel.les hi sembren cànem i el seu valor és molt elevat. Avui aquest

Terrenys (son Salat, es Puig d’Avall), i d’altres, no tenen gens de valor.

Arriba l’altre any decisiu per al futur de sa Pobla, el 1866. El anglesos Batemann i Hope comencen el treballs de dessencament i canalització de les aigües de l’Albufera. Obra de gran importancia que fomentà la riqueza local i obrí nous horitzons als poblers. En menys de mig segle es triplica la població: el 1.900 el cens ultrapassa elssis mil habitants.

Ara bé, l’implus gegant de la gran transformació del sòl pobler es deu als homes de la generació del 1910. A ells deu sa Pobla la seva actual prosperitat.

Ells, amb fèrria constància constancia i sacrificis il.limitats, eixarmaren els assedegats erms, tot convertint-los en fèrtils vergers. Ells foradaren la terra, per arrancar de les entranyes l’aigua que havia de regar les collites. Ells convertiren els camps erms en camps fèrtils.

I va arribar el molí, les bombes per treure aigua el motor.

L’any 1862, les finques de reguiu sumaven 482 hectàrees; avui ultrapasen les 2.400. Foren necessàries moltes suors i moltes privacions per aconseguir aquest miracle.

Ja que fou un miracle, doncs un llogarró pobre i malas es convertí en una ciutat progresiva i agradable.

I avui ha arribat l’hora de modernitzar i de racionalitzar els mètodes de cultiu; l’hora d’industrialitzar el productes hortícoles; l’hora d’augmentar els rendiments agrícoles.

L’hora de l’estudi, de la cultura.

ALEXANDRE BALLESTER

Cronista Oficial de la Vila

Butlletí D’informació Municipal

Núm. 0 Desembre 1988